dissabte, 17 de juny del 2023

Riuada de Sant Antoni (1898)

RIUADA DE SANT ANTONI 15/01/1898

Amb unes setmanes de pluja torrencial, a les 11:45 el telèfon de la Colònia Casanovas, l’únic del Prat, rep una trucada de Martorell. L’avís era que baixava una gran riuada i tot feia preveure que el riu es desbordaria d’un moment a l’altre. 

En Jaume Casanovas envià immediatament a Gil Argelaga, mosso de la Colònia, a donar avís al poble. 

El genet, xop i accidentat durant el trajecte, creuà a galop el poble pel Carrer de la Bufera (ara Jaume Casanovas) i aturant-se davant el vell Ajuntament picà fortament la porta per donar l’avís. Un quart d’hora després de l’arribada del genet, el riu ja s’havia desbordat per la Ribera.

El Prat s’aixecà l’endemà inundat completament i l’únic contacte amb Barcelona estava en el telèfon de la Colònia Casanovas, que informava que la finca també s’havia inundat amb una alçada d’un metre; mentre que a l’Ajuntament arribava al metre i mig. 

De la Colònia sortí una barca amb el fill d’en Casanovas, Miquel, i el mosso Argelaga; i altres homes, disposats a auxiliar al Prat. Arribant a Can Rigol, naufragaren i van haver d’entrar a la casa per les finestres. 

El Delta va quedar inundat durant tres dies i el Governador de Barcelona envià des de l’Hospitalet barques d’auxili amb queviures. 

Aquella riuada es va cobrar la vida d’un captaire que feia nit al paller de Ca l’Anton de la Titet i d’una sirventa de Cal Quitllet. A nivell material, les vies del ferrocarril foren arrencades, el Pont de les Tres Puntes destruït l’antic Ajuntament quasi se’n va a terra i molts canals van desaparèixer. Malgrat tot, es va aconseguir salvar la collita del blat i les faves. 

Aquesta riuada, recordada encara a dia d’avui com una de les pitjors, tancà el s. XIX amb el balanç de 30 riuades a la nostra vila, motiu per el qual es va anomenar a aquest segle “el segle de les riuades”. 

Per aprofundir en la vivència del moment, es reprodueixen unes línies de la Vanguardia, del dia 17:

"San Vicens dels Horts, como San Juan Despí y el Prat tiene todos sus campos anegados, pues el llano del Llobregat, visto desde las alturas de Montjuich, desaparece bajo una inmensa sábana de agua sucia...

En la población del Prat la situación es desesperada, teniendo que guarecerse, algunos vecinos en las casas del campo, telefoneando a las cuatro de la mañana que el ímpetu de la corriente del Llobregat y la cantidad de agua que por éste se deslizaba nunca se había visto; que con frecuencia disparaban en las casas de campo pidiendo auxilio”

-Imatge 1: Pont de les Tres Puntes totalment destruït (elpratdabans.com)

-Imatge 2: Sortida del Pont del Ferrocarril (elpratdabans.com)

-Imatge 3: El Llobregat al seu pas per Sant Boi (historiadeltemps.com)

-Imatge 4: Plaça de la Vila mesos després (elprat.cat.  Fot. de Josep Monés Amat)

-Imatge 5: Camps de la Ribera (elpratdabans.com)

-Imatge 6: L'Ajuntament Antic (elpratdabans.com)

diumenge, 4 de juny del 2023

Vaga de jornalers 06/1931

VAGA DE JORNALERS 1931

La situació als anys 30 del jornaler pratenc ve marcada per un procés d’exportació d’hortalisses al mercat europeu i una forta immigració de totes parts d’Espanya. A més, la industrialització de la zona i la diversitat en la propietat de la terra genera un estrat social difícil de generalitzar.

No obstant, aquests jornalers (i jornaleres, només acceptades per la collita) convergien en un únic punt: precarietat. Per rebre el seu jornal diari, els patrons utilitzaven els caps de colla, unes persones que contractaven cada matí a la Plaça de la Vila els jornalers necessaris; i alhora els hi llogaven un habitatge molt precari. 

Davant aquest clima d’explotació, al Prat dels anys 30 hi trobem 3 sindicats: la Societat de Treballadors del Camp del Prat de Llobregat, format per petits propietaris; el Sindicat Agrícola Lo Llobregat, de rabassaires; i un ram agrícola de la CNT, format principalment per immigrants.

La CNT, cada cop amb més presència al Prat (trobem al pratenc Josep Pastor en el Congrés de Madrid de 6/1931), planteja una vaga a tota la comarca per revertir la situació. Presentant les bases a Viladecans el 8/6/1931, s’exigeixen diferents demandes: jornada de 8h, borsa de treball en el si del sindicat i reconeixement de la CNT, i eliminació del cap de colla; entre d’altres. La pagesia es nega a acceptar aquestes bases i el 18 de juny s’oficialitza la vaga.

Amb el tall de carreteres que impedeix l’exportació de mercaderies, patrons i ajuntaments opten per la negociació; degut a la interinitat del nou règim republicà i l'interès econòmic d’exportar a Europa. És per això que el dia 20 ja trobem un primer acord a Cornellà. El dia 24 es declara finalitzada la vaga. L’acord, segons la CNT: “la clase patronal reconoce la personalidad de los sindicatos obreros que legalmente se constituyan; però sin que por ello signifique merma alguna del derecho de libre contratación".

Tot i la lluita sindical, aviat s’incompliran els pactes i la conflictivitat laboral augmentarà, amb la vaga de la Seda de rerefons. El problema endèmic persistirà i tant la precarització com la figura del cap de colla arribaran fins als nostres dies.


Presentació de les bases al diari de la CNT (Solidaridad Obrera 09-06-1931)



Carros  a punt de carregar mercaderies al tren, al Prat de 1932 (fot. Josep Maria Sagarra Plana)