Antiga Estació d'Autobusos Pl. Espanya

El 12 de gener de 1933 el propietari de l’”Empresa de Omnibus Hispano-Suizas, La Pratense”, Josep Pedro Borrut, demana construir un garatge-estació a la cantonada de la Plaça Mancomunitat (avui Espanya) i el Carrer Àngel Guimerà (avui Centre). 

El creixement d’aquesta línia d’autobusos El Prat-Barcelona necessitava d’un lloc per guardar la seva flota de 13 autos, ja que els terrenys de davant de l’Hostal La Rambla s’havien quedat petits.

D’aquesta manera, la construcció correrà a càrrec de Josep Fernàndez Puig, el seu gendre, i serà dirigida per l’arquitecte municipal Pere Vallcorba Sánchez. Cap al mes de juny, els baixos seran ampliats i es construiran a sobre tres pisos d’habitatges.

L’edifici del núm. 4 de la Plaça fou acabat el setembre d’aquell any. Aquesta construcció albergà l’estació-garatge i 29 mecànics, tot convertint-se en un punt clau de les comunicacions entre el poble i la ciutat. La Plaça centralitzarà durant anys la activitat, anomenant-se popularment encara avui la Plaça dels Autobusos. L’edifici ha vist passar diferents establiments com el Quiosc Tortosa o el Liceo Pratense, així com ha donat pas a altres com ara la nova seu d’Amics del Prat o la pastisseria Gotes de Dolç.

Cal destacar l’ornamentació eclèctica, amb una façana balconada i una torre a la cantonada, que dotaren a aquest edifici d’una singularitat respecte la resta d’edificacions pratenques. Exemples com aquests mostren l’evolució urbanística d’un Prat del s. XX en ple creixement.

Imatge 1: L’edifici el 2019 (Google Maps)

Imatge 2: Vista de la Plaça als anys 60 amb l’edifici en qüestió a la dreta (elpratocult.cat)

Imatge 3: Una altra perspectiva de la plaça, anys abans (elpratocult.cat)

Descobriment d'aigües artesianes (1893)

La dificultat per abastir-se d’aigua tant pel rec com pel consum en zones allunyades del riu abocà als pobladors deltaics a tota mena d’enginys com ara les cisternes o els pous d’aigua freàtica, mètodes sovint insalubres que s’intentaven corregir amb alambins o pedres suadores.

A la Colònia Casanovas, situada en un districte tant allunyat del riu com és la Bufera, l’aigua vermellosa dels pous freàtics i la sequera de 1892 alertà al seu propietari, Jaume Casanovas, de trobar una solució que fes viable la explotació agrícola de la finca.

Aquest terratinent contractarà el pouer Jaume Clavell, “Met de Cornellà”, per bastir un pou de gran profunditat, no aturant-se en la perforació fins que trobés “aigua o foc”. Les obres, que s’iniciaren el juliol de 1893, generaren l’expectació d’una comunitat científica capitalitzada pel geòleg Joan Almera; i el temor d’aquells que canalitzaven l’aigua del riu, capitalitzats per un Ferran Puig que posseïa terres a la Bunyola.

No obstant, la perforació es llevà el 4 d’agost d’aquell any amb un gran bassal d’aigua, havent arribat a l’aqüífer superficial. La construcció d’aquest primer pou artesià, que beneïren amb una capella de Sant Domènec, evidencià la possibilitat d’explotar l’aqüífer superficial del Delta per a l’ús domèstic i agrícola.

Un mes següent es construí un segon pou a la finca i a l’agost de 1894 trobem el primer pou artesià dins del nucli urbà, a la finca de Bartomeu Llussà. Un any després, trobem el de la Plaça de la Vila. El mateix any, el propietari Francesc Dalit construí el primer pou artesià dedicat al regatge dels camps. L’èxit arribà a altres pobles del Delta, trobant-nos el 1896 un pou a la Torre Gran, a la Marina de l’Hospitalet.

Aquest esdeveniment suposà tota una revolució tècnica de l’agricultura pratenca que, juntament amb la canalització, s’abandonarà paulatinament el conreu de secà i s’apostarà per un conreu de regadiu. Alhora, la perforació de l’aqüífer superficial permeté a primers estudiosos com el Dr. Jaume Almera dibuixar les primeres interpretacions de la geologia del Delta del Llobregat. 

Imatge 1: Construcció pou artesià a Cal Mosso, el 1934, a la futura Caserna de la Guàrdia Civil (Fons Família Monés)

Imatge 2: Construcció pou artesià (Fons Família Monés)

Imatge 3: Construcció pou artesià (Araceli Parés)

Imatge 4: Prospecció pou artesià a la Ricarda (Fons Família Monés)