El cas del farmacèutic Francesc Esbert (1861-1868)

El cas del farmacèutic Francesc Esbert (1861-1868) 

Als anys 60 del s. xix El Prat vivia un procés de consolidació urbana al voltant de la Plaça de la Vila, però també vivia un procés de polarització social en dues faccions, enfrontades més per qüestions personals que per idees polítiques. Aquests dos bàndols eren el Rostit i l’Enciam. Per cròniques posteriors del Dr. Pujol, els primers eren la facció dels rics i la segona la dels pobres; amb arbitrarietats.

L’any 1861 era alcalde Ramon Arandas, l’únic farmacèutic del poble i membre del Rostit. L’estiu d’aquell any l’altre bàndol va conxorxar tenir una segona farmàcia, i així fer-li la competència a l’alcalde. Es va anar a buscar un jove de 26 anys a L’Hospitalet, Francesc Esbert Esplugues. Era natural de Santa Coloma de Queralt, solter i acabat de llicenciar. La proposta que li van oferir una part de l’elit pratenca la va veure com una oferta irrenunciable, sense saber què li deparava.

Per Festa Major d’aquell any la farmàcia de Francesc Esbert, un local propietat de Josep Feu a la naixent carretera de la Bunyola (avui Ferran Puig), iniciava la seva activitat. L’Enciam tenia ja la farmàcia i aviat es buscà un metge, Marià Mascaró, de Vic. La dualitat de serveis i associacions per a cada facció fou una constant i el farmacèutic Esbert acabà com a secretari de la germandat de socors mutus Sant Antoni Abat.

Mascaró i Esbert van haver de fer front a l'episodi de còlera de 1865 juntament amb el metge Felip d’Hita i el farmacèutic Arandas, els dos del Rostit. En acabar l’episodi de còlera, només a Mascaró i Esbert se’ls hi va reconèixer i retribuir la seva tasca, ja que ara manava l’Enciam. A més, Esbert va ser nomenat dipositari municipal, destituint Jaume Móra. L’escàndol va ser majúscul. 

Les batusses no acabaran aquí, perquè el 1867 torna a canviar de color l’alcaldia, ara amb un rostit Pau Aguilera Bou. Esbert destituït del càrrec de dipositari, acabarà increpant-se amb l’alcalde en una reunió de la Junta de Sant Antoni Abat, en què l’alcalde del bàndol contrari havia estat convidat.

Veient la sort que li deparava el Prat i les seves lluites personalistes, Francesc Esbert i el seu company també desil·lusionat Marià Mascaró abandonaren les seves places el 1868. Aquest cop  guanyava el Rostit d’Arandas, en Bou, en Móra... els mateixos que el setembre d’aquell any van capitanejar la revolució la Gloriosa, que donaria el tret d’inici al Sexenni Democràtic. Política d’Estat i política local: barrejades entre personalismes.

Ramon Roigé i Badia (1856-1932)

RAMON ROIGÉ I BADIA

Va néixer l’any 1856 a Cabassers (Priorat) en una família de metges que poc després del seu naixement va traslladar-se La Granadella (Les Garrigues). Es va traslladar a Barcelona per a estudiar el batxillerat i Farmàcia, carrera que va acabar el 1877. Es cassà amb Raimunda Calzada Pelegrí, de Torrebesses (Segrià), amb qui tingué tres fills: Emili, Ramona i Ramon. 

Va exercir a La Fatarella, però la mort de l’apotecari Ramon Arandas al Prat va provocar que Roigé li comprés la farmàcia a la família el 1886. El local s’ubicava a la plaça de la Vila, però a l’agost de 1898 traslladà la seva farmàcia al c. Ignasi Iglesias. 

Tenia coneixements en mineralogia, zoologia i botànica. Va escriure diversos articles científics sobre les matèries, amb el Prat com a estudi de cas en el cas de la botànica i el descobriment dels pous artesians. A més, va participar en les campanyes antipalúdiques de la Mancomunitat de Catalunya encapçalades per Gustavo Pittaluga, on va exposar la seva experipenca al Prat amb l’article "El paludisme al Prat de Llobregat. Apunts històrics" de 1922. 

Més enllà de la ciència i la seva professió, va esdevenir una autoritat local de prestigi, exercint de jutge municipal de 1912 a 1925. Va dimitir del càrrec per haver intermediat en una polèmica exhibició de senyeres durant una ballada de sardanes, en plena Dictadura de Primo de Rivera.

D’idees tradicionalistes, va donar suport reiteradament al diputat de la Lliga Regionalista Josep Bertran i Musitu, i va formar part d’un creixent grup de catalanistes al Prat (entre ells el seu fill Ramon) entorn el Centre Autonomista, en oposició al caciquisme imperant fins aleshores. 

Va morir el 28 de març de 1932 d’apendicitis. L’any 1969 l’Ajuntament va posar el seu nom a una plaça del poble, plaça coneguda popularment com “parc de Correus” o “parque blanco”. 

Retrat de Ramon Roigé i Badia (Noticiari Pratenc 27/04/1935)

Declaració víctimes del crim de Can Farrés. El jutge, Ramon Roigé (Mundo Gráfico 6-5-1914)

Participació de Ramon Roigé Badia als Jocs Florals de 1916 del Centre Tradicionalista El Crit de la Pàtria de Barcelona (Fons Ramon Roigé i Calzada, AMEP)

Localització de la plaça Ramon Roigé i Badia

PESA i el seu impacte en la salut i el mediambient

PESA I EL SEU IMPACTE EN LA SALUT I EL MEDIAMBIENT

Històricament, la llera del riu Llobregat ha estat un pol d’atracció de fàbriques. La Zona Franca i La Seda i La Papelera són un exemple clar. En aquest cas tractarem la fàbrica PESA i el seu impacte al territori i la salut dels pratencs i pratenques.

L’any 1935 es constitueix a Barcelona “Productos Electrolíticos, S.A.”, empresa química lligada al grup alemany Bayer i integrada al grup empresarial IG Farbenindustrie AG. Comptava amb instal·lacions a la zona de Ca l’Alaio, a l’actual aparcament al costat de Metalco. El 1946 s’instal·larà a la Zona Franca, esdevenint la primera fàbrica en instal·lar-se en aquest polígon, al costat del pont del ferrocarril, a tocar de la llera del riu.

La fàbrica PESA, popularment coneguda com “La Fabriqueta”, produïa cromat de plom i àcid sulfúric, aplicat a la pigmentació i metal·lúrgia. Molts pratencs van treballar a la Fabriqueta i fins i tot un dels seus directors, Máximo Simón Pérez, va esdevenir alcalde del Prat (1964-68). La toxicitat de les matèries primeres i dels seus processos de fabricació provocava una alta sinistralitat laboral entre els treballadors, molts dels quals perdien l’olfacte i patien perforacions a les vies nasals, així com càncers de pulmó. 

A més, la fàbrica realitzà durant anys abocaments il·legals de residus tòxics i ja als anys 80 va haver-hi un procés penal amb dos condemnats. A inicis dels anys 90 s’enderrocà la fàbrica i des d’aleshores les prop de tres hectàrees constitueixen un solar contaminat tant el sòl com el subsol, amb residus potencialment cancerígens com ara cromites i sals del plom.

Des del 2007 es té coneixement que el projecte d’accessos viaris i ferroviaris del Port de Barcelona preveu actuar en terrenys de la desapareguda fàbrica, així com llocs de vessament il·legal de cromites. L’any 2010 l’entitat ecologista DEPANA descobreix un abocador il·legal de cromites al marge esquerre del riu, a tocar del pont de Mercabarna. 

L’avís de l’entitat a les administracions públiques pren importància a finals de 2023, quan s’inicien les obres d’accessos al Port amb l’ajut dels Fons Next Generation. La zona, prop de Mercabarna, esdevé un perill mediambiental i per la salut tant dels treballadors de les obres com per qui va a treballar a la Zona Franca. A més, existeixen horts il·legals i barraques en aquests terrenys. 

Finalment, i arran d’una denúncia de DEPANA a la Fiscalia de Barcelona el març de 2024, el desembre del mateix any es va ordenar tancar la zona i dur a terme una investigació d’aquests residus. Les irregularitats, passivitat de les administracions i l’impacte en la salut i el territori fan de PESA i la seva activitat un exemple històric de la contaminació del nostre delta en un context d’emergència climàtica.

P.E.S.A. l’any 1958 (Arxiu Gerard Giménez)

Títol d'accions de PESA 1935 (Todocolección)

Vista aèria de P.E.S.A, la Papelera i el riu (Jaume Castell Riera)

Pont del ferrocarril i P.E.S.A el 1987 (fot. Joaquim Torrent Pérez)

Vista aèria dels ponts, P.E.S.A., la Papelera i Torre Gran el 1965 (ICGC)

 P.E.S.A. el 1988 (fot. Joaquim Torrent)

P.E.S.A. el 1988 (fot. Joaquim Torrent)

Façana de la fàbrica P.E.S.A, amb la fórmula de l’àcid sulfúric H2SO4 (Salva Grau Tena)

Plànol de l’abocament de residus a la llera (Depana) 

Qui ha participat en "De Lacunaria a la ciutat del Prat: breu manual d'història pratenca"?

Qui ha participat en "De Lacunaria a la ciutat del Prat: breu manual d'història pratenca"? 

En aquesta publicació vull agrair a totes aquelles persones que han col·laborat d'una manera o una altra en l'elaboració d'aquest llibre. Els llibres sempre acaben sent obres col·lectives des del moment que acaben en altres mans. 

Per tal de donar forma al text i fer-lo entenedor i accessible, el pal de paller ha estat l'Oriol Garcia Puig, graduat en Traducció i Interpretació per la UPF. L'Oriol té l'afegit que és el meu amic d'infantesa i era capaç d'entendre millor que jo allò que acabava escrivint. La maquetació i disseny va venir a càrrec de la Naomi Gómez Mora, graduada en Disseny Gràfic i Industrial per la UB, que va copsar des del primer moment els objectius del llibre: fer-lo accessible a tothom.

A més, el llibre no hauria nascut sense el suport de Tintablava. Associació d'Escriptores i Escriptors del Prat. Els consells i suports del seu president Jesús Garcia Moreno, també historiador, van ser claus amb l'afegit de la seva experiència en el món editorial.

A títol individual, vull agrair els consells i assessorament de persones com Vicenç Tierra Martínez, expresident de Tintablava, en qüestions de forma i contingut. Per capítols més complexos, com ara el dedicat a la geologia del nostre delta, vull agrair el coneixement aportat per Eric Baulenas Villegas, estudiós de la paleontologia comarcal, i José Garcia Moreno, vicepresident de Depana i activista mediambiental. Per últim, agrair a la comunitat historiogràfica local per l'interès en l'evolució d'aquest projecte; i especialment al Dr. Jordi Roca Vernet, pel seu suport durant anys en la meva carrera acadèmica i per haver escrit el pròleg d'aquesta obra.

Per últim, voldria agrair a totes les persones que m'han donat suport aquests anys i han seguit aquest compte de divulgació històrica d'aquest poble que tant ens estimem! Moltes gràcies!!

Llibreries pratenques on es pot adquirir el llibre

Fira Avícola

FIRA AVÍCOLA

La Fira Avícola de la Raça Prat arriba aquest any a les 51 edicions. La història d’aquestes fires està estretament lligada a la raça Prat de pollastres i capons (popularment, potablava), però actualment la fira acull tota mena d’actes culturals, lúdics i comercials.

La raça Prat, documentada ja en època medieval i distingida en els mercats medievals, va ser perfeccionada durant el s. XIX de la mà de l’avicultor Salvador Castelló i l’explotació de granjes com la Colònia Casanovas o la Granja Colominas; així com de la pagesia particular. La selecció artificial de la raça va comportar el naixement de les varietats lleonada i blanca.

La promoció dels potablaves no neix en la primera Fira Avícola —de 1941— sinó que hi ha inciatives d’internacionalització des del s. XIX. L’Exposició Universal de París de 1900 va comptar amb aquesta raça en la representació espanyola, i durant la Mancomunitat de Catalunya i la Segona República van donar-se fires i iniciatives científiques per promocionar la raça.

El 1941 es promou la "1ª Exposición de Raza Prat", però no serà fins 1975 quan es consolida una fira avícola celebrada cada any entre els mesos de novembre i desembre. La popularment coneguda “Feria de los pollos” o “Fira del gall” ha tingut diferents emplaçaments: La Torre Balcells i pl. Pau Casals, Av. Verge de Montserrat, pàrquing de Cal Gana, i des de la 44a edició (2017) a la nova Granja de la Ricarda.

Actualment la fira acull una mostra agrícola de la classe pagesa del Prat —eines, productes i bestiar—, mostra d’entitats culturals, restauració, fira comercial, i sala d’actes per conferències i altres actes. Des de 1941 és tradició la realització d’un cartell representatiu per a cada edició. 

Cartell de la Fira Avícola de 1941 (AMEP)

Variant lleonada de Potablava (wikiprat.cat)

Terrissaires de la Bisbal a la Fira Avícola de 1986, a l’Av. Verge de Montserrat (fot. Joaquim Torrent)

Granja de la Ricarda reconstruïda el 2014, on des de 2017 se celebra la Fira Avícola (fot. Pere López)

10ª Fira Avícola de 1983 (AMEP)

44ª Fira Avícola de 2017

51ª Fira Avícola de 2024

La Balena (1983)

LA BALENA (1983)

El 12 de maig de 1983 la Guàrdia Civil, fent la ronda per la costa pratenca, trobà una balena varada a la platja, just davant de les dependències del Club Nàutic.

Primerament es personà el veterinari titular del poble, Rafael Abellán, que sentencià que es tractava d'un cetaci mort de feia dies i que no era una espècie peculiar del Mediterrani. S'apuntà que podria ser un exemplar llençat d'un vaixell balener. Posteriorment es va confirmar que es tractava d’un rorqual comú (Balaenoptera physalus).

També es personaren membres del Zoo de Barcelona i del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat; que van acordar el desmembrament de l'animal. Aquest pesava 18 tonelades i van caldre 3 dies pel desmembrament. D'aquest, la carn fou donada a una empresa especialitzada en pinsos i l'esquelet passà al Zoo de Barcelona; tot i que l'Ajuntament del Prat pretenia quedar-se les restes per exposar-les en un futur Museu del Prat.

Es calcula que van anar a visitar les restes del cetaci unes 40.000 persones, arribant l'Ajuntament a fletar autobusos per les escoles del poble. Dos anys després, l’esquelet del mamífer s’exposà a l’entrada del Zoo de Barcelona fins el 2018 quan el mal estat de la peça va provocar que es guardés al magatzem.

En els darrers anys una plataforma ciutadana i l’Ajuntament del Prat han demanat tornar les restes òssies al Prat, on va morir la balena. Fins i tot l’artista Consol Llupià va dirigir un audiovisual incentivant aquesta iniciativa. La balena ha constituït un dels episodis més recordats de la memòria col·lectiva recents dels pratencs i pratenques.

-Imatge 1: Balena varada el 1983 (Ajuntament del Prat)

-Imatge 2: Vídeo del fet (Salvador Grau)

-Imatge 3: Esquelet balena 2018 (ABC)

-Imatge 4: Esquelet balena 2018 (Metrópoli Abierta)

Col·loqui "Història local: difusió i recepció"

El proper dijous 17 a les 19h a la sala d'actes del Cèntric l'Oriol Garcia Puig (Traducció i Interpretació), la Naomi Gómez Mora (Disseny) i en Pau Rodríguez Cabanach (Història) durem a terme una xerrada sobre la divulgació històrica, a partir d'un projecte que venim treballant des de fa temps: un llibre d'història!

Us hi esperem!!