La China

LA CHINA

A la tardor de 1989 diversos comerciants del Mercat de Sant Cosme denuncien robatoris de diferents peces de roba. El cas és que l’acte delictiu el comet una cabra, anomenada la “China”. La China, doncs, estava ensinistrada per robar peces de roba, arribant a sostraure una quantitat equiparable a 100.000 pessetes (600€ aprox).

El 21 de desembre es desplega un dispositiu de 7 agents per tot el mercadet. Cap a las onze, quan fa acte de presència la China, es duu a terme una persecució pels carrers fins que és detinguda.

Passarà uns dies detinguda a l’escorxador municipal. Degut al rebombori generat, a través d’un decret és “indultada” i donada a un pastor.

La China, blanquinegra i d’un any d’edat; viurà pasturant pel Delta i acabarà tenint descendència, passant els seus darrers dies a Cal Monjo.

Aquesta història esdevindrà un boom mediàtic tant pel Prat com per el seu barri de Sant Cosme. Diaris i telenotícies es faran ressò d’aquest episodi. A nivell pratenc, la notícia va ser coberta pel periodista Manuel Dobaño.

-Video 1: La China a l’Informatiu de TV3 (ccma.cat)

Joaquim Cabané Pugés

JOAQUIM CABANÉ PUGÉS

Nascut el 1903 fill de Rossend Cabané Parellada i Joaquima Pugés Pallerola, comerciants, cursarà estudis tècnics a l’Escola Industrial de Barcelona. 

Els seus primers passos en la vida cultural del poble els trobem col·laborant a L’Avenç, òrgan de les joventuts del Centre Artesà, i en la constitució de la secció local de Pomell de Joventut, una associació catòlica juvenil i catalanista. És a partir dels anys 20 quan el trobem participant en diferents Jocs Florals i formant part del món sardanista. Aficionat a l’aviació, va ser membre de l’Aeronàutic Club del Prat i va participar en diferents concursos arreu de Catalunya.

El 1927 es cassarà amb Eulàlia Munné Pujals, amb qui tingué dues filles, Maria i Montserrat. Més enllà de l’activitat associativa, trobem en Cabané com el promotor l’any 31 d’un molí de gra al Carrer Maurici Vilomara (aleshores Carrer Pecero), del qual hi produí a partir de 1936 un puré que anomenà “crema d’arròs”. 

Simpatitzant del catalanisme conservador, formarà part del partit Acció Catalana. Soci del Casal Català, entitat hereva del dissolt Centre Autonomista, el 1934 esdevindrà secretari local de Lliga Catalana. Durant la guerra la seva dona i filles anaren a Torrelles mentre ell, malalt de tifus, va poder evitar anar al front. 

L’activitat molinera l’acompanyà durant la postguerra, arribant a comercialitzar durant uns anys pinsos compostos. A més, s’encarregà de la secció local d’Auxilio Social. Seguí formant part de la vida associativa a través del moviment sardanista i la literatura, entre d’altres activitats.

Morirà als 64 anys el 21 de desembre de 1967.

Joaquim Cabané a l’Aeròdrom Militar (“Joaquim Cabané i el seu combat per la cultura”)

Família Cabané Munné 1940 (“Joaquim Cabané i el seu combat per la cultura”)

Joaquim Cabané Pugés el 1950

Anunci publicitari dels purés de Joaquim Cabané (Noticiari Pratenc nº 35 14-6-36)

Illa de Banyols

ILLA DE BANYOLS

L’any 984 apareix en una permuta entre els abats de Ripoll i Sant Cugat el mot Balneolos. Aquesta terra el document la situa a prop de Port. 

Banyols era una terra situada entre l’antiga Llanera i Port. L’origen del topònim provindria de balneolum, en llatí “petit estany”. Aquests estanyols donarien fe de l’orografia deltaica, una zona humida plena de llacunes i aiguamolls. A més, a Banyols es donaria al s. X un nou curs del riu; que entre la Riera Vella i el nou curs aïllarien Banyols en una gran illa, d’aquí l’Illa de Banyols.

Posteriorment coneguda com El Prat dellà l’aigua, el topònim “Banyols” el trobem en altres indrets de Catalunya, com ara Banyoles, amb la mateixa arrel. 

-Imatge 1: Localització de Banyols al s. X (Jordi Gibert Rebull)

La Barceloneta

LA BARCELONETA

Aquest barri té un nom que no deixa indiferent a qualsevol barceloní que passi per aquí. El fet d’imitar el nom del barri barceloní té dos hipòtesis, que es poden complementar fàcilment.

La primera és la seva proximitat a la costa. Juntament amb altres barris com Les Palmeres, la Granja o Sant Cosme, constitueixen el sud del nucli urbà. Igual que el barri barceloní, es troba el més proper a la platja.

La segona interpretació prové de les confusions de la seva identificació alhora de rebre la correspondència postal. Conegut originalment com “Predi Serra”, el cognom Serra era força comú i això provocava que moltes cartes es perdessin. D’aquesta manera, s’equiparava aquesta situació a les dinàmiques de la gran ciutat.

-Imatge 1: Localització de la Barceloneta

La Ribera, La Bufera i La Bunyola

LA RIBERA, LA BUFERA I LA BUNYOLA

Una singularitat del Prat és ser l’únic poble deltaic immers completament al Delta. Els pobles veïns tenen una toponímia major que engloba les seves zones dins del Delta: La Marina (Sant Boi), Les Marines (Gavà) o Les Sorres (Viladecans); tot i que trobem subàrees i mil casos concrets.

El Prat, en canvi, divideix tradicionalment el seu terme en 3 àrees:

La Ribera: Comprendria el nord del terme municipal. El nom prové de la proximitat amb el riu. És on trobaríem les referències arqueològiques més antigues, amb la encara no localitzada Ermita de Sant Pau o la masia del s. XV Cal Monjo (en disputa amb Cal Monés en ser la més antiga dempeus del Prat). A Sant Boi aquesta àrea l’anomenen La Marina de Sant Boi. Tocant a ponent del poble, la Ribera passa a anomenar-se Ribera Baixa (d’aquí el nom de l’institut i el barri)

La Bufera: Zona que avui podríem anomenar l’Aeroport, ja que aquest engloba tota aquesta àrea. La ubicació de Llanera i el seu estany present al s. X, coincideix amb l’Albufera, una zona present a la Baixa Edat Mitjana i que donaria nom a una albufera, és a dir una llacuna litoral. Albufera prové de l’àrab “al-bahr” (mar), bevent del seu diminutiu “al-buḥayra”. Posteriorment, l’Albufera passarà a anomenar-se Bufera.

La Bunyola: Es tracta d’un districte que engloba la part oriental del poble. L’origen l’hem de trobar al 1211. Aquest any el riu vira el seu recorregut i entre aquesta nova desembocadura i la Riera Vella hi naixerà una illa, l’Illa de Banyols. Els Banyols, “Balneolos” en llatí per la gran presència d’estanys i zones lacustres, donarà nom a la futura Bunyola.  

-Imatge 1: Mapa de 1914 del Prat, amb la divisió dels tres districtes agrícoles (ICGC)

Les Moreres

LES MORERES

D’ençà a la posada en marxa de la línia L9 de metro al Prat, al 2016, es va recuperar un nom molt desconegut per molts pratencs, Les Moreres. Tot i tenir un carrer amb aquest nom, conegut popularment com La Recta, l’origen del topònim Moreres és força desconegut.

Cal remuntar-nos a la construcció del Canal de la Dreta, a finals del s. XIX. Aquesta obra comarcal, que abasteix d’aigua per al rec al Prat, té un punt de bifurcació a la finca del Poncic, a prop del Carrefour. Aquesta bifurcació, coneguda com el Salt de la Musset, divideix el Canal de la Dreta en 3 regadores: Una inferior, que transcorre per Sant Cosme; la central, que segueix sent el Canal de la Dreta i transcorre pel mig del nucli; i la superior, que voreja el riu.

Ens interessa la Regadora Superior, o Rec Gran, ja que aquesta passa per l’actual Carrer de les Moreres. Actualment sota terra, aquest canal permetia el creixement de moreres al seu pas per aquest carrer (entre el Carrer del Ferrocarril i la Rambla veiem el canal descobert, on hi acostumen a renéixer les moreres).

El topònim, ben senzill, prové d’aquest fet. La urbanització de la zona en un carrer de petits magatzems va donar nom al Carrer de les Moreres. Alhora, amb la inauguració de la parada del metro, es va optar per aquesta nomenclatura; sense una explicació històrica a la ciutadania d’aquest nom.

-Imatge 1: Vista aèria del Prat 1953-55. En vermell, El Rec Gran al seu pas per l’actual Carrer de les Moreres (ANC)

-Imatge 2: Localització curs Regadora Superior al 1956

-Imatge 3: Localització curs Regadora Superior al 2022

-Imatge 4: Salt de la Musset (Alberto Pérez Suárez)

El Llobregat

EL LLOBREGAT

L’origen etimològic del riu Llobregat té un cert consens en l’actualitat. És dels pocs topònims amb referències d’època clàssica. No obstant, aquestes referències són vagues i imprecises; com la del geògraf romà Aviè, que al s. IV d. C. ens diu que el Llobregat en època ibera s’anomenava Anystus (nom identificat també pel riu Muga).

De totes maneres, no tenim amb certesa el topònim preromà. El mateix Llobregat llatí podria ser d’influència ibera. El Rubricatus que ens parlen els textos clàssics el podem traduir com a vermellós, una interpretació amb força sentit si veiem el color habitual del nostre riu.

No obstant, el pas de la -R de Rubricatus romà a la -L de Lubricatus medieval no és una transició força comuna. S’interpreta que Lubricatus prové de l’adjectiu “llenegadís”.

Una altra teoria del seu origen, que s’aplica a altres topònims dels Pirineus, és que provingués d’una arrel basca, tal i com ho defensa el lingüista suís Meyer-Lübke.

El riu Llobregat, independentment del seu origen etimològic, donarà nom a la nostra comarca i alhora al nostre poble. 

-Imatge 1: Rètol al pont de Mercabarna (fot. Pau Rodríguez Cabanach)

-Imatge 2: Mapa de 1782 on es mostra la desembocadura del riu (ICGC)

-Imatge 3: aspecte amarronat del riu 2023, des del Pont de Mercabarna (Pau Rodríguez Cabanach)