El Mercat Municipal de la Plaça de la Vila és el reflex d’un seguit d’infraestructures dutes a terme per modernitzar i higienitzar la vida quotidiana de la societat pratenca.
A inicis del segle xx, la idea de mercat tendeix a substituir les tradicionals parades al carrer, optant per un lloc més recollit i higiènic. El Prat, amb un mercadet setmanal a la plaça, opta per bastir un edifici que acollís prioritàriament les parades de venda de carn i peix, en un mandat polític capitalitzat pel Partit Nou, que comportarà projectes urbanístics profunds. L’Ajuntament posarà els ulls en uns terrenys a l’est de la plaça, propietat de Josep Pejoan i Josep Xirinachs. A tall de curiositat, pel que fa a la plaça trobem en aquests terrenys la vella caseta embargada del s. XVIII del barquer Baldiri Sigalés —just on es trobava la casa avui hi ha l’entrada al Mercat. S’encarregarà el projecte a Antonio Pascual i Carretero el 1916, però serà substituït pel projecte d’Antoni Bartra Boada. L’obra anà a càrrec d’Artur Monés Company i s’enllestí el 1921.
Inicialment el mercat només té sortida a la Plaça. No serà fins el període de la República quan es porten a terme les ampliacions: el 1934 s’inicia l’ampliació d’una nau al sud-est, per tenir entrada al c. Ignasi Iglésias; i el 1937 d’igual manera però a l’est, per tenir entrada al c. Centre. El 1944 ja trobem els tres accessos en funcionament.
Considerat un edifici noucentista, la façana principal del mercat és simètrica i té quatre pilars amb unes obertures verticals. L’interior de les naus es va recobrir amb rajola valenciana i les tres convergien en una planta octogonal bastida per una claraboia amb un teulat àrab d’estructura metàl·lica.
Amb la darrera reforma del 2001, aquest mercat centenari ha esdevingut un punt neuràlgic del comerç pratenc, tot i que des del declivi dels mercats tradicionals s’ha vist reduït pel que fa al seu nombre de parades i activitat.
.JPG)
.JPG)
