EL RECTOR CAPDELLAIRE I ELS IMPOSTOS
Els impostos sempre han estat un motiu de greuge i discussió per la ciutadania. Alguns, pel seu caràcter impopular, d’altres perquè no són equitatius o no responen a una lògica pressupostària. No és una discussió nova, els pratencs i pratenques de segles enrere ja es confrontaven contra les autoritats per les diferents càrregues fiscals de torn.
L’Antic Règim va deixar com a testimoni una institució amb nombrosos drets i privilegis: l’Església. A més de gaudir de exempcions fiscals, aplicava els seus propis tributs que li permetien desenvolupar tasques de la vida civil com ara el registre de batejos, matrimonis i defuncions. Davant la mort del rector Pau Mateu, el 1755 arriba un nou rector al Prat: Francesc Capdellaire i Ribalta, nascut a Barcelona i doctor en Dret. El nou rector va posar la mirada en els impostos del delme i la primícia, dedicats a un tant per cent de la collita i el bestiar. En comptes d’ampliar el percentatge, va gravar noves collites minoritàries com ara els pèsols, les guixes, les veces o les mongetes.
La classe masovera i de petita propietat va negar-se rotundament a les condicions del nou rector, i en conseqüència la resta de la població va seguir l’actitud de la classe dirigent. El boicot va ser total i el Dr. Jaume Codina ens va deixar per escrit algunes formes d’atac com no participar en l’administració dels altars i les confraries o fins i tot encarregar les misses a rectors d’altres pobles com ara Sant Boi. Alhora, qualsevol activitat encetada per Capdellaire era combatuda per l’ajuntament. Des de tallar una figuera a l’ordre de les banderes a la processó. El boicot va ser un afegit més d’una llarga sèrie de plets judicials on majoritàriament guanyava el consistori. En poques ocasions guanyava el rector, aconseguint en un cas el dret de cobrar la primícia al raïm, els arbres fruiters i la sosa. El 1773 la disputa fiscal va ser tancada per l’Audiència. Dos anys després, ajuntament i rectoria van confrontar de nou, però ara pel clos de l’església.
Mossèn Capdellaire va aguantar fins 1780 el seu rectorat, quan va ser suspès pel bisbe. Dos anys després va morir i el nou rector, Joan Colomer, va ser ben rebut per la societat pratenca. 25 anys de rectoria van servir a Francesc Capdellaire per demostrar les friccions històriques entre el poder civil i el poder eclesiàstic, així com per constatar que l’economia i els impostos són un dels pilars de la nostra història recent.
