CASA DE LA VILA
Fins el 1730, el consell municipal es reunia a cases particulars o a la parròquia. Amb la reconversió d’aquesta institució en el que actualment coneixem com ajuntament, es bastí la primera seu fixa en un edifici a tocar de l’antic hostal de la plaça. L’edifici complirà la funció de casa de la vila, però també la d’escola, presó i casa del secretari municipal.
Entrat el segle XX, l’edifici es trobava en un estat molt precari. Per aquest motiu, al juliol de 1904 apareixen els primers plànols del que serà la nova Casa de la Vila. La vella casa va ser enderrocada per etapes entre 1904 i 1905 i la nova obra fou encarregada a Albert Feu Guilera i Joan Feu Puig. L’adjudicació de l’obra establí un pressupost de 30.357,73 pessetes, però la suma ascendí a les 43.000 pessetes, fet que va ser denunciat anys després pel Partit Nou, opositor al caciquisme imperant.
La nova casa consistorial s’amplia a mesura que avançava el segle: s’afegeixen lavabos (1916), s’adossa la font de la plaça de 1895 a l’ala oest (1920), s’afegeixen vitralls (1928), s’instal·len calefacció i aigua calenta (1933)… L’any 1963 s’amplien les dependències i l’ala oest ha de prescindir de la font. Se’n construeix una de nova a l’ala est amb les ceràmiques actuals que mostren l’antiga Plaça de la Vila. Les reformes de 1983-84 plantegen que les dependències com la de la Policia Local han de buscar altres localitzacions fora de l’edifici. L’any 2002 serà la darrera gran reforma, malgrat que l’interior ha anat patint millores de tant en tant.
La Casa de la Vila està estructurada en tres naus i es considera una obra historicista amb elements neogòtics, com ara les agulles i pinacles ornamentals de la nau central o la porta principal. La coberta a dues aigües de la nau central té a banda i banda els terrats de les naus laterals, més baixes. Aquesta visió escalonada, juntament amb el balcó presidencial i el rellotge, marquen l’estil de l’edifici i el fan ben identificable a l’skyline pratenc.
