Aquesta casa s’emmarcava en un context particular del segle XIX, previ al domini dels grans terratinents Jaume Casanovas i Ferran Puig. A l’inici de la centúria —en plena Guerra del Francès— hi havia al Prat una gran rivalitat entre els Rigual-Alaio i els Company. Aquests últims —de malnom Perruca— tingueren un cap de família, anomenat Janet Company, que va ser el promotor de les Cases d’en Janet.
La família es va emparentar als anys trenta amb els Rodés i van finançar la gran finca de La Vinyassa, que avui situaríem al barri de la Noguera. Fruit d’aquest matrimoni va néixer Eulàlia Rodés i Company, que al 1877 controlava les propietats Can Perruca, Camps Artixau i La Vinyassa.
Eulàlia Rodés, juntament amb el seu marit Baldiri Novell Bigaire, potenciaren la finca i la masia de La Pujada —també coneguda com Can Sadurní— mantingué un estatus econòmic i social fort fins a la segona meitat del segle XIX; quan els propietaris forasters imposaren un nou ordre.
La masia, edificada durant aquest matrimoni, estava feta de pedra de Montjuïc. L’edifici, d’uns 600 m², es distribuïa en una planta baixa, un pis, unes golfes, un celler i uns quadres; a més d’un escorxador que competí amb el propietari barceloní Jaume Tos. La casa comptava amb una era de terra premsada i als seus galliners s’hi crià fins fa poc la Raça Prat. Als anys setanta del segle passat feia la funció de vaqueria. L’especulació urbanística de la zona va comportar la venda de la casa al constructor Eugeni Valdés. La Pujada va anar a terra l’abril de 2023.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
