Ens complau convidar-vos a la presentació oficial del llibre 📖 De Lacunaria a la ciutat del Prat: breu manual d'història pratenca 📖 a càrrec de l’autor Pau Rodríguez Cabanach i conduït pel periodista i historiador Sergi Olivera Escobar.
🕑 Sala d’actes del Cèntric Espai Cultural (El Prat de Llobregat)
📌 Dimecres 2 d’abril a les 19:00h
Us esperem!
El cas del farmacèutic Francesc Esbert (1861-1868)
Als anys 60 del s. xix El Prat vivia un procés de consolidació urbana al voltant de la Plaça de la Vila, però també vivia un procés de polarització social en dues faccions, enfrontades més per qüestions personals que per idees polítiques. Aquests dos bàndols eren el Rostit i l’Enciam. Per cròniques posteriors del Dr. Pujol, els primers eren la facció dels rics i la segona la dels pobres; amb arbitrarietats.
L’any 1861 era alcalde Ramon Arandas, l’únic farmacèutic del poble i membre del Rostit. L’estiu d’aquell any l’altre bàndol va conxorxar tenir una segona farmàcia, i així fer-li la competència a l’alcalde. Es va anar a buscar un jove de 26 anys a L’Hospitalet, Francesc Esbert Esplugues. Era natural de Santa Coloma de Queralt, solter i acabat de llicenciar. La proposta que li van oferir una part de l’elit pratenca la va veure com una oferta irrenunciable, sense saber què li deparava.
Per Festa Major d’aquell any la farmàcia de Francesc Esbert, un local propietat de Josep Feu a la naixent carretera de la Bunyola (avui Ferran Puig), iniciava la seva activitat. L’Enciam tenia ja la farmàcia i aviat es buscà un metge, Marià Mascaró, de Vic. La dualitat de serveis i associacions per a cada facció fou una constant i el farmacèutic Esbert acabà com a secretari de la germandat de socors mutus Sant Antoni Abat.
Mascaró i Esbert van haver de fer front a l'episodi de còlera de 1865 juntament amb el metge Felip d’Hita i el farmacèutic Arandas, els dos del Rostit. En acabar l’episodi de còlera, només a Mascaró i Esbert se’ls hi va reconèixer i retribuir la seva tasca, ja que ara manava l’Enciam. A més, Esbert va ser nomenat dipositari municipal, destituint Jaume Móra. L’escàndol va ser majúscul.
Les batusses no acabaran aquí, perquè el 1867 torna a canviar de color l’alcaldia, ara amb un rostit Pau Aguilera Bou. Esbert destituït del càrrec de dipositari, acabarà increpant-se amb l’alcalde en una reunió de la Junta de Sant Antoni Abat, en què l’alcalde del bàndol contrari havia estat convidat.
Veient la sort que li deparava el Prat i les seves lluites personalistes, Francesc Esbert i el seu company també desil·lusionat Marià Mascaró abandonaren les seves places el 1868. Aquest cop guanyava el Rostit d’Arandas, en Bou, en Móra... els mateixos que el setembre d’aquell any van capitanejar la revolució la Gloriosa, que donaria el tret d’inici al Sexenni Democràtic. Política d’Estat i política local: barrejades entre personalismes.