RAMON ROIGÉ I BADIA
Va néixer l’any 1856 a Cabassers (Priorat) en una família de metges que poc després del seu naixement va traslladar-se La Granadella (Les Garrigues). Es va traslladar a Barcelona per a estudiar el batxillerat i Farmàcia, carrera que va acabar el 1877. Es cassà amb Raimunda Calzada Pelegrí, de Torrebesses (Segrià), amb qui tingué tres fills: Emili, Ramona i Ramon.
Va exercir a La Fatarella, però la mort de l’apotecari Ramon Arandas al Prat va provocar que Roigé li comprés la farmàcia a la família el 1886. El local s’ubicava a la plaça de la Vila, però a l’agost de 1898 traslladà la seva farmàcia al c. Ignasi Iglesias.
Tenia coneixements en mineralogia, zoologia i botànica. Va escriure diversos articles científics sobre les matèries, amb el Prat com a estudi de cas en el cas de la botànica i el descobriment dels pous artesians. A més, va participar en les campanyes antipalúdiques de la Mancomunitat de Catalunya encapçalades per Gustavo Pittaluga, on va exposar la seva experipenca al Prat amb l’article "El paludisme al Prat de Llobregat. Apunts històrics" de 1922.
Més enllà de la ciència i la seva professió, va esdevenir una autoritat local de prestigi, exercint de jutge municipal de 1912 a 1925. Va dimitir del càrrec per haver intermediat en una polèmica exhibició de senyeres durant una ballada de sardanes, en plena Dictadura de Primo de Rivera.
D’idees tradicionalistes, va donar suport reiteradament al diputat de la Lliga Regionalista Josep Bertran i Musitu, i va formar part d’un creixent grup de catalanistes al Prat (entre ells el seu fill Ramon) entorn el Centre Autonomista, en oposició al caciquisme imperant fins aleshores.
Va morir el 28 de març de 1932 d’apendicitis. L’any 1969 l’Ajuntament va posar el seu nom a una plaça del poble, plaça coneguda popularment com “parc de Correus” o “parque blanco”.
.JPG)
Retrat de Ramon Roigé i Badia (Noticiari Pratenc 27/04/1935)
.JPG)
Declaració víctimes del crim de Can Farrés. El jutge, Ramon Roigé (Mundo Gráfico 6-5-1914)
