El proper dijous 17 a les 19h a la sala d'actes del Cèntric l'Oriol Garcia Puig (Traducció i Interpretació), la Naomi Gómez Mora (Disseny) i en Pau Rodríguez Cabanach (Història) durem a terme una xerrada sobre la divulgació històrica, a partir d'un projecte que venim treballant des de fa temps: un llibre d'història!
Us hi esperem!!
EL PONT DE FERRAN PUIG
Durant segles, El Prat fou un lloc a mercè d’una orografia isolada que incomunicava els seus habitants amb la resta de les poblacions. Els vells camins d’època medieval i moderna sovint quedaven enfangats i per travessar el Llobregat hi havia dues opcions: Pujar a Sant Boi i utilitzar el seu pont, o fer servir l’antiga barca pratenca.
Per aquest motiu, en arribar l’industrial Ferran Puig a mitjan de segle al Prat i començar a explotar el districte de la Bunyola, es plantejà la possibilitat de donar sortida al producte d’una manera més eficient; construint el primer pont de la història al Prat.
Plantejat el 1868, s’inaugurà el 9 de juliol de 1873 amb una festa en homenatge a l’esdeveniment històric i a la figura del terratinent promotor. Per tal ocasió s’organitzaren dues corals al Prat, Els Joves i Els Vells. L’amortització de l’obra es plantejà amb un peatge de pas (més barat pel Prat) i una futura venda a l’Ajuntament del Prat, un fet que no veurà Ferran Puig en vida.
El pont, metàl·lic i amb una passarel·la de fusta, tenia una longitud d’uns 100 metres i una alçada respecte el riu d’uns 5,5 metres. S’aguantava per uns grans pilars rodons, però presentava un inconvenient: El pas era estret i només permetia un pas únic amb carro. L’alçada triada per aixecar el pont fou al nord del municipi, concretament entre els actuals ponts de la Gran Via i el ferrocarril. A la riba esquerra, a l’Hospitalet, trobem la vella masia Torre Gran; i a la dreta, al Prat, el solar que ocupà la Papelera. fruit d’aquesta localització, l’actual C. Nicolás Maria Urgoiti rebé el nom de carrer del Pont.
El també conegut com Pont dels carros va passar per diverses propietats i el seu deteriorament va provocar la construcció del Pont de les Voltes el 1930. Curiosament, tornarà a la vida el 1939. Per tal de retardar l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona es volaren els ponts del Prat, menys el Pont dels Carros, ja que estava en estat ruïnós. Les noves autoritats franquistes locals ràpidament habilitaren el pont i fou comprat. El vell pont encara aguantà fins el 1950, quan s’inaugurà el Pont de l’Autovia.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
%201.jpg)
%20(1).JPG)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
