El passat mes de juny vaig rebre l'avís d'un veí de la Noguera: La darrera casa d'en Janet ha anat a terra. Probablement, la casa més antiga del nucli urbà ha estat ensorrada sense pena ni glòria.
Posem-nos en context. A finals del s. XVIII, Joan Company Ginabreda Janet va incentivar la construcció d’unes cases a la seva finca de La Vinyassa —propietat que tenia com a centre de poder la masia de La Pujada, també del s. XVIII i enderrocada l’estiu passat—, una tasca que va continuar el seu fill Rafel Company Perruca. Aquesta família va emparentar-se amb els Rodés i els Novell, i les diferents branques familiars van omplir de vida aquest raval de quinze cases.
Jornalers, obrers i descendents d’en Janet van ocupar aquestes cases de pedra i calç tot formant una barriada aïllada del nucli urbà que s’accedia a través del Camí del Perruca —actual Apel·les Mestres—. La familiaritat dels veïns i de les famílies pageses del voltant —Ca n’Aleix de la Madrona, Cal Mèlich, Cal Pus o Cal Xoflis— va generar una microeconomia a la zona, amb cada casa d’en Janet dedicada a una activitat concreta.
Les cases recloses per un mur de pedra que les rodejava, tenien un pis i planta baixa amb dues estances. Davant d’aquestes hi havia les eixides, amb hort i un pou superficial comú per la quinzena de cases. Altres detalls de la barriada els trobem en un rellotge de sol datat el 1808 i signat pel mateix Rafel Company —avui desaparegut—, i també pels curiosos noms de les cases recollits per Joan Montblanc: Cal Nap, Cal Tocaio, Cal Xitu, Cal Lliquero, etc.
Amb l’enderrocament d’aquesta casa —la darrera amb l’aspecte original— la ciutadania pratenca perd un patrimoni clau per conèixer la seva història. El passatge Cases d’en Janet, accessible per l’av. Remolar i el c. Cerdanya, s’ha desvirtuat i només restarà en el nomenclàtor un passat cada cop més llunyà i difús per les noves generacions. Els historiadors i historiadores tenim deures per recordar aquesta memòria popular i pagesa.