Esclavitud al Prat (s. XIV-XVI)
Quan hom pensa en esclaus fàcilment pot venir-li al cap l’època dels romans, però la història de la humanitat està escrita amb l’existència d’una forma de vida basada en la negació de l’individu, l’esclavitud. Un fet que, existint en l’actualitat, ha estat present en la història pratenca d’una manera significativa.
No podem remuntar-nos als romans, ja que aleshores el terra que trepitgem era aigua, però sí podem fer-ho al s. XIV. A les acaballes de l’Edat Mitjana la presència d’esclaus era un fet incontestable al Delta. Tenir un esclau o esclava era un acte econòmic, no tant una distinció social. Era una inversió dels nobles i pagesos benestants (també algun menestral) per tenir un braç més en les feines domèstiques o en les feines agrícoles.
Segons l’estudi d’en Jaume Codina, és a partir de 1360 quan apareixen. Els 30 primers anys només noies, però ja a partir de 1390 s’equilibren esclaus homes-dones. Procedien de l’Àfrica i de la Mediterrània oriental, presoners de guerra i captius d’expedicions corsàries que saquejaven el litoral.
De 1391 a 1420 trobem el major d’esclaus al Delta i a tot Catalunya. La majoria són sarraïns i tàrtars, i són anomenats en la majoria dels casos amb noms cristians. El mercat d’esclaus al Delta sembla un mercat tancat, ja que és entre habitants del mateix delta on es donen les compra-venta.
L’esclavitud tindrà el seu final al s. XVI, quan la immigració occitana omple el Delta i el Prat de mossos; més barats que mantenir un esclau. Curiosament, però, l’amo de l’esclau canviarà de rol en aquest segle. Les naus corsàries turques realitzaran ràtzies delta endins i molts dels captius pratencs esdevindran esclaus en altres terres.