dimecres, 14 de febrer del 2024

Arxiu Amics del Prat - Medalles Joan Reverter

ARXIU AMICS DEL PRAT - MEDALLES JOAN REVERTER

Joan Reverter Praxedes (1956-1977) va ser un atleta pratenc que va morir molt jove, amb 21 anys, en un accident al Garraf.

El seu fons personal va anar a parar a Amics del Prat i el 2020 es va donar a l'Arxiu Municipal del Prat. No obstant això, l'entitat encara conserva els diferents premis i medalles que va guanyar la jove promesa atlètica en campionats nacionals i internacionals.

Va debutar el 1969 en el cros "Contamos contigo", i el seu darrer campionat va ser el 1976 al Campionat d'Espanya per clubs, quan feia el servei militar.

En homenatge al jove atleta Amics del Prat va batejar una de les seves sales com "sala Joan Reverter"










Arxiu Amics del Prat - Biblioteca

ARXIU AMICS DEL PRAT - BIBLIOTECA

En el marc de les pràctiques de màster que estic realitzant a Amics d'El Prat un dels projectes que realitzarem és donar a conèixer l'arxiu d'aquesta entitat cultural nascuda l'any 1955. Durant aquestes setmanes anirem publicant diferents mostres del que podem trobar al seu arxiu

En aquest cas mostrem un petit recull de la biblioteca de l'entitat. En ella podem trobar tota mena de llibres antics de diversos gèneres. Majoritàriament trobem clàssics de la literatura universal, geografia, art i cultura general.

A més, compta amb un gran fons bibliogràfic d'història local i general. Hem de tenir present que moltes persones vinculades amb la historiografia han colaborat amb aquesta entitat. Molts d'aquests llibres estan descatalogats i costa trobar-los a la venda o en altres biblioteques.

És per això que qualsevol investigador té a Amics del Prat un interessant fons bibliogràfic. Les fotografies són un petit exemple de la diversitat dels seus prestatges.









diumenge, 4 de febrer del 2024

El nomenclàtor i la història

El ple municipal de gener va comptar amb la participació de la plataforma “Esborrem el feixisme”, per tal de retirar quatre noms del nomenclàtor pratenc, vinculats amb el franquisme. 

La relació espai-memòria és un vell debat històric. Hom associa l’espai que l’envolta d’un passat i una memòria col·lectiva, i per aquest motiu els nostres carrers porten un nom i no són numerats com sí succeeix en altres espais —qui treballi a la Zona Franca ja sap de què parlo. Tradicionalment, el nom d’un carrer ha respost a una voluntat política i no és d’estranyar, doncs, que encara restin noms hereus de la dictadura. 

Més enllà del complex debat historiogràfic sobre la matèria i sobre els quatre noms que passaran a examen de la Comissió del nomenclàtor, voldria proposar un exercici de reflexió pels següents carrers: 

C. de Jaume Casanovas: Dedicat al terratinent Jaume Casanovas Parellada (1844-1911). Fill de masovers, va embarcar-se cap a Cuba d’on va tornar ric i casat. Ningú coneix l’origen de la seva fortuna —les fonts apunten al negoci de drassanes de la família de la seva esposa veneçolana—però la rumorologia apunta a un passat negrer, com molts altres indians catalans. Al Prat, va invertir en l’agricultura i va esdevenir el cacic per antonomàsia. El  seu nom va substituir el de Carretera de la Bunyola, districte on hi tenia les propietats.

C. de Ferran Puig: Dedicat a Ferran Puig Gibert (1815-1901), un industrial gironí que va triar el Prat per diversificar el negoci i explotar les terres de la Bufera. Representa la figura del cacic, igual que Casanovas, però el seu pas pel Prat és d’uns anys abans. El seu nom va substituir el de Carretera de la Bufera, districte on hi tenia les propietats.

Pl. Espanya: Nascuda com una perllongació del carrer Major, és un nexe d’unió entre aquest i la Rambla (Av. J.A. Clavé). Durant la República va rebre el nom de pl. de la Mancomunitat, durant la Guerra Civil pl. Durruti, i durant el franquisme fins avui plaça d’Espanya. Tot i així, encara algú la recorda com la plaça dels autobusos, ja va ser el primer lloc d’on es van fletar autobusos cap a Barcelona. 

C. Centre: Aquest nom fa referència al Centre Artesà, entitat cultural nascuda el 1883 però que el 1919 va patir una ruptura ideològica entre els artesanistes i els autonomistes. Els primers, representats del caciquisme i el Partit Vell, el 1920 van homenatjar Àngel Guimerà. Els autonomistes, aleshores al govern, van dedicar el carrer de davant del Centre Artesà carrer d’Àngel Guimerà. El 1939 les autoritats franquistes van suprimir aquest nom, degut a la catalanitat que representava, i van batejar-lo calle del centro, del Centro Artesano. 

Són alguns carrers que ens permeten reflexionar sobre l'espai i la memòria. Altres podrien ser l'av. Pare Andreu de Palma, c. Manuel Bertrand, etc. La història és interpretable i això la converteix sovint en una arma política. Des de la historiografia cal que tractem aquests debats.