JOAQUIM CABANÉ PUGÉS
Nascut el 1903 fill de Rossend Cabané Parellada i Joaquima Pugés Pallerola, comerciants, cursarà estudis tècnics a l’Escola Industrial de Barcelona.
Els seus primers passos en la vida cultural del poble els trobem col·laborant a L’Avenç, òrgan de les joventuts del Centre Artesà, i en la constitució de la secció local de Pomell de Joventut, una associació catòlica juvenil i catalanista. És a partir dels anys 20 quan el trobem participant en diferents Jocs Florals i formant part del món sardanista. Aficionat a l’aviació, va ser membre de l’Aeronàutic Club del Prat i va participar en diferents concursos arreu de Catalunya.
El 1927 es cassarà amb Eulàlia Munné Pujals, amb qui tingué dues filles, Maria i Montserrat. Més enllà de l’activitat associativa, trobem en Cabané com el promotor l’any 31 d’un molí de gra al Carrer Maurici Vilomara (aleshores Carrer Pecero), del qual hi produí a partir de 1936 un puré que anomenà “crema d’arròs”.
Simpatitzant del catalanisme conservador, formarà part del partit Acció Catalana. Soci del Casal Català, entitat hereva del dissolt Centre Autonomista, el 1934 esdevindrà secretari local de Lliga Catalana. Durant la guerra la seva dona i filles anaren a Torrelles mentre ell, malalt de tifus, va poder evitar anar al front.
L’activitat molinera l’acompanyà durant la postguerra, arribant a comercialitzar durant uns anys pinsos compostos. A més, s’encarregà de la secció local d’Auxilio Social. Seguí formant part de la vida associativa a través del moviment sardanista i la literatura, entre d’altres activitats.
Morirà als 64 anys el 21 de desembre de 1967.
Joaquim Cabané a l’Aeròdrom Militar (“Joaquim Cabané i el seu combat per la cultura”)
