Casa de la Telegrafia

Situada a la finca de la Ricarda, ara dins de les pistes de l’Aeroport, va ser manada construir per la Companyia Telegràfica Marconi; en el marc d’una etapa de noves innovacions radiofòniques arreu d’Europa, entre les que cal comptar les antenes completament de metall. 

Construïda per Josep Monés Jané el 1911, i dissenyada per Puig i Cadafalch, es troba aïllada del terra per una estructura de formigó i està completament feta sota els cànons modernistes. Malgrat és un edifici d’un sol cos, destaca la seva teulada vermella i paraments blancs.

Amb cinc grans antenes, de les quals la més gran arribava als 85 m d’alçada, durant la Guerra es paralitzaria la seva activitat. Després d’aquesta, el seu ús seria minoritari fins a el 1949, que la Companyia Marconi retiraria les antenes. El darrer telegrafista serà en Josep Petrus, que es jubilarà l’any 52.

Davant l’estat de decadència en que es trobava (era utilitzada com magatzem, quadra i escorxador), el 2004 AENA finançarà la seva rehabilitació a càrrec de Lluís Domènech Girbau.

En mig de l’Aeroport i sense cap ús, és considerada la darrera estació radiotelegràfica de Guglielmo Marconi a tota Espanya.

-Imatge 1: Façana principal de la Telegrafia (mnatec)

-Imatge 2: Part posterior de la Telegrafia (mnatec)

-Imatge 3: La Telegrafia amb les 5 antenes operants (Fons Família Monés)

Jaume Codina Vilà

JAUME CODINA VILÀ 

Nascut el 16 de setembre de 1923, era fill de Josepa Vilà Codina i Jaume Codina Codina, primer secretari del sindicat de pagesos pratencs. De Cal Matetes (aleshores graner situat en la cruïlla Jaume Casanovas-Santiago Rusiñol), rebé una formació de batxillerat a Barcelona que li permeté estudiar Filosofia i Lletres el 1948.

Per no perdre’ns en una biografia tant polifacètica, tractarem la seva petjada en la vida associativa, política i historiogràfica.

Vinculat a les lletres, participa clandestinament en l'edició de revistes com Batec (1946) i en la formació de cercles culturals, sovint crítics amb la dictadura, com ara el diari “Prat, Portavoz de la vida local”, la Xarxa d’Altaveus o La Cervantes. Participarà alhora en la fundació d’Amics del Prat (1956). Mentre duia aquesta tasca associativa, professionalment es dedicà a la pedagogia, passant per l’escola del sr. Martí, el Liceo Pratense…

El seu pas per la política pratenca ve lligat a aquesta vida associativa. Per la seva joventut i davant la necessitat de renovar un consistori precedit per l’alcaldia d’en Rafael Ferrer Monés, les autoritats franquistes el nomenen alcalde el 1957. Lluny de la intenció inicial, la seva alcaldia ve marcada per un estira-i-arronsa amb aquests poders. A nivell local, pels interessos urbanístics i econòmics de l’elit local, i amb les autoritats superiors per la defensa de la integritat territorial. Per aquests i altres motius el 1964 és obligat a dimitir, acusat de catalanista. Posteriorment, participarà del Moviment de Regidors Democràtics; arribant a ser regidor en diversos moments. 

En paral·lel i de la mà alhora d’aquesta trajectòria política i social, trobem les primeres incursions a la història local el 1954; quan investiga la independència parroquial del Prat i entra en contacte amb el pare Andreu de Palma, amb el qual treballa en la gènesi de la primera monografia històrica del Prat. Amb “Historia de una plaza (la plaza del Prat)” (1960), comença una sèrie d’obres històriques que apostaran per la història local com una disciplina en majúscules. La seva prolífica obra i el seu mètode historiogràfic, basat en les formes de vida i en la història econòmica, han catapultat el Dr. Codina a ser un referent en l’estudi de la història pratenca i comarcal; amb obres cabdals com la seva tesi “El Delta de Llobregat. Gènere i formes de vida dels segles XVI al XX” o “Delta del Llobregat. La gent del fang. El Prat: 965-1965”. 

Casat amb Mª Àngels Roig i amb tres fills, morirà el 22 de maig de 2007. En reconeixement seu, serà guardonat amb la Creu de Sant Jordi i nomenat Fill Predilecte del Prat.

Jaume Codina Vilà (fot. cedida per Marta Codina Roig)

Jaume Codina signant llibres la Diada de Sant Jordi (fot. Gerard Giménez Mor)