Proclamació de la República al Prat (1931)

PROCLAMACIÓ REPÚBLICA AL PRAT 

Arran de les eleccions del 12 d’abril de 1931, es visqué a Espanya un procés popular i polític que va comportar la proclamació de la Segona República Espanyola. El Prat viurà aquest episodi en relació al que estava succeint a l’altra banda del riu, a Barcelona.

Poc abans que a Madrid es proclamés la “Segona República Espanyola”, Francesc Macià proclamava a mig matí a la Plaça Sant Jaume la “República Catalana dins de la Federació Ibèrica”.

Al Prat, cap a les cinc de la tarda, es formà una Junta Revolucionària formada per en Josep Pujol Capsada, com a president; en Jaume Sallés Serra, com a vicepresident; i en Tomàs Pujol Font, com a secretari.

Aquesta Junta decidí secundar les paraules de Macià tot proclamant la República Catalana des del balcó de la Casa de la Vila. L’acte del Ple d’aquell mateix dia diu així:

“Prat de Llobregat a catorce d'abril de mil noucents trentaun; reunits els sota firmants a les cinc de la tarda en el local del Ajuntament, acorden secundar el moviment revolucionari iniciat a Barcelona per En Francesc Maciá <...> Acte seguit acorden i efectuen la proclamació de la República Catalana des del balcó de l'Ajuntament, isant les banderes catalana i republicana als màstils de la Casa de la Vila, amb l'aclamació del poble congregat a la Plaça. Els reunits acorden garantir l'ordre i defensar el nou règim amb el mes gran entusiasme i decisió fins a oferir el sacrifici de llurs vides.”

L’endemà, el dia 15, es constitueix l’Ajuntament amb Pujol i Capsada, d’Esquerra Republicana, com a nou alcalde. La resta del consistori, d’acord a les eleccions del dia 12, estarà format per Jaume Sallés, Josep Gibert, Felip Quevedo, Josep Guilera, Jaume Xirinachs, Víctor Casanovas, Gabriel Busquets, Joan Vilà, Joan Puigventós, Ramon Mata i Joan Costafreda.

El dia 16, tot i l’aparent clima d’alegria popular, al Café de la Rambla, la CNT discutia la futura vaga que es produiria a la fàbrica de la Seda, amb el protagonisme del jove Pedro Cruz Morilla.

-Imatge 1: Proclamació de la República al balcó de l’Ajuntament (Fons La Seda. AMEP)

-Imatge 2: Proclamació de la República al balcó de l’Ajuntament (Fons La Seda. AMEP)

-Imatge 3: Acta de constitució Junta Revolucionària i proclamació de la República (AMEP)

Cal Saboia

Ja durant els segles XVI-XVII trobem referències a la prostitució al Prat, donant-se una relació amb la moralitat religiosa bastant laxa. La legislació que abordava la prostitució era abordada des de la salut i el control de les malalties venèries.  

Als anys 20, amb gairebé 4.000 habitants, el Prat comptava amb amb 3-4 prostíbuls dins del nucli urbà. No obstant, el que ha passat a la memòria popular és sense dubtes Cal Saboia.

Aquesta masia s’ubicava al final de la Rambla i el c. Ignasi Iglesias. En un promontori degut a la proximitat amb el riu, la finca era als anys 20 de Joan Rosell Badia i la família Pursets la menava, amb un camp de presseguers. 

La reconversió de la masia, de dos plantes, la trobem oficialment el 1926; quan es dona el permís d’obertura com a bar. Les noies que servien eren de fora i l’èxit del prostíbul provocà el tancament dels altres, ubicats dins del poble. D’entre aquestes noies, tenim constància d’una jove anomenada La Mallorquina, que degut a la gonorrea que patí generà un brot d’infeccions entre la població.

L’any 31 es regularitza el local com a prostíbul, servint també com a lloc de reunions clandestines entre els cercles anarquistes. No serà fins la Guerra Civil quan la intervenció dels anarquistes al govern municipal provocarà el tancament del local, degut al joc i la prostitució. La mesura durà fins el 1937, quan els anarquistes són expulsats dels òrgans de poder.

Durant la postguerra continuarà la seva activitat, fins i tot amb la mort del propietari, fent-se càrrec la seva parella. La pressió dels cercles catòlics i conservadors, així com les reiterades infeccions i malalties, provocaren que el 1956 es prohibís oficialment la prostitució a Espanya. El local, que hauria tancat el 1949 les seves portes, seguí durant uns anys amb aquesta activitat. 

Cal Saboia fou enderrocada i en el seu lloc trobem a dia d’avui el terraplè que separa la Ronda de Llevant amb el Riu.

-Imatge 1: Anunci de Cal Saboia al número de març de 1935 del Noticiari Pratenc. 

-Imatge 2: Antiga Ronda de Llevant inundada. La masia del fons, Cal Saboia (fot. Fernando Vecino)

-Imatge 3: Vista aèria del Prat el 1953-55. Tocant el riu, al marge dret de la foto, Cal Saboia (ANC)

-Imatge 4: Vista aèria del Prat el 1920-30. Cal Saboia i els presseguers es troben just passat el pont, al marge dret (ANC)

-Imatge 5: Localització de la masia el 1945 (ICGC)

-Imatge 6: Localització de la masia.